Claude Lévi-Strauss

Claude Lévi-Strauss va néixer a Brussel•les el 28 de novembre de 1908. Fill de pares jueus francesos. Estudià en París, en els liceus Janson de Sailly i Condorcet. Va estudiar dret i filosofia en la Sorbona. No va continuar els seus estudis de dret, només els de filosofia. Va ser professor de secundària i va acceptar una oferta d'última hora per a ser part de la missió cultural francesa a Brasil, on més tard va exercir de professor en la universitat de Sao Paulo. Va viure en Brasil i va treballar en el camp etnogràfic dirigent exploracions periòdiques en el Mato Grosso. Tornà a França en la vespra de la Segona Guerra Mundial i va ser mobilitzat de 1939 al 1940. Desprès, es va traslladar a Estats Units on va impartir classes en la Nova Escola d'Investigacions Socials de Nova York.Tambè va conèixer a Roman jakobson, que gràcies a la seva obra Claude va evolucionar les seves idees.

En 1940 es va convertir en subdirector del Museu de l'Home i després director de l'Escola Pràctica d'Alts Estudis. Més tard va ser anomenat professor del “Collège de France” d'antropologia social, ja que va ocupar des de 1959 fins a la seva jubilació en 1982. Va ser membre estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units d'Amèrica, de l'Acadèmia i Institut Nord-americans d'Arts i Lletres, de l'Acadèmia Britànica, de l'Acadèmia Real dels Països Baixos, i de l'Acadèmia Noruega de les Lletres i les Ciències. En les seves obres aplica el mètode estructural de les ciències humanes. Diu que una autèntic anàlisi científic ha de ser explicatiu.
La pensée sauvage, 1962. El pensament salvatge va conmocionar les ciències humanes, pel seu reconeixement del treball mental del mal anomenat primitiu i per la defensa d'una ciència del neolític.
Algunes de les seves obres
Les mythologiques 1: Le cru et le cuit, 1964.
Les mythologiques 2: Du miel aux cendres (De la miel a las cenizas), 1967.
Les mythologiques 3: L'origine des manières de table (El origen de las maneras en la mesa), 1968.
Les mythologiques 4: L'homme nu (El hombre desnudo), 1971.
Els quatre toms de les seves mitologies constituïxen una de les obres més decisives i originals de l'antropologia del segle XX, amb el seu apropament similar a la mitologia americana; analitza en elles els elements significatius per mitjà de tot tipus d'oposicions (alt/baix, cru/bullit, sec/humit, etc.).