Noves energies

Imaginem-nos una gran avinguda d'una gran ciutat, posem una Gran Via qualsevol, plena de tràfic humà, com sempre; transitada per multitud de cotxes, com de costum. Però fem un esforç mes i intentem imaginar-la sense el estrident fum dels tubs d'escapament ni el pudent soroll de motors o motos. ¿Impossible?. La veritat és que els humans som tan adaptables a entorns hostils, que fins i tot ens costa un bon esforç desfer d'hàbits que sabem nocius. Però el transport sense soroll i sense contaminació és possible.
Fa just cent anys, a principis del segle XX es respirava a l’ambient grans avanços científics o tecnològics. Màquines voladores i missatges telegràfics sense fils competien per algunes de les primeres pàgines dels diaris de l'època, augurant un segle de desenvolupament revolucionari en els transports i les comunicacions No obstant això, mentre això passava, la major part de les cases seguien il•luminant les seves nits cremant combustibles; gas, llums d'oli o quinqués d'oli. I no és que no existissin alternatives. El químic i inventor britànic Joseph W. Swan el 1878, i l'emprenedor nord-americà Thomas A. Edison el 1879 ja havien presentat en societat diferents dissenys millorats de bombetes amb filament de carboni incandescent. Però vint o trenta anys després aquests invents moderns seguien sent curiositats a l'abast de molt pocs. Haurien de generalitzar la producció i distribució d'electricitat i perfeccionar encara més els dissenys d'aquelles primitives bombetes (finalment amb filament de tungstè) perquè acabessin arribant a la categoria d’invent quotidià.
Però quan finalment les llums elèctriques incandescents van substituir les llums d’oli de combustible, les cases es van tornar més brillants, més netes i més segures. Al principi només les famílies més acomodades podien permetre el luxe, però a mesura que va créixer la demanda i va abaixar el preu, més i més gent es va poder permetre la seva pròpia llum elèctrica. I no és que l'antiga tecnologia s'hagués esgotat; seguia havent carbó en abundància per produir gas i il•luminar les cases, però la tecnologia “neta” havia guanyat la partida.
A principis d'aquest nou segle XXI, les tecnologies de combustió i tecnologies netes s'ha traslladat al carrer. Noranta anys de producció en sèrie d'automòbils de combustió amb xemeneia incorporada ens han deixat enganxats al transport ràpid individual, però estem començant a sentir la ressaca de la contaminació del nostre aire i les nostres aigües.
I no obstant això existeixen tecnologies alternatives per acabar d'implantar cotxes elèctrics, respirables i silenciosos, als nostres carrers. Les piles de combustible o les bateries recarregables són algunes de les més prometedores. Ambdues es basen en reactors electroquímics en els quals l'energia química es converteix directament en electricitat. La diferència és que en les bateries recarregables és l'energia química dels materials que formen els elèctrodes la que es converteix en electricitat i, un cop aquesta energia s'esgota, necessiten un procés de recàrrega que regenera l'energia química a partir d'electricitat. En les piles de combustible però l'energia química prové d'un combustible que s'alimenta des de l'exterior del reactor.

Després d'una etapa inicial d'avaluació d'ambdues tecnologies per a aplicació en tracció elèctrica de vehicles, les piles de combustible semblen estar guanyant la partida, encara que convé recordar que en el camp de la innovació tecnològica no sobra ningú i que diversos dispositius i tecnologies cobreixen necessitats complementàries. En el cas d'un cotxe elèctric per exemple, tot i que la pila de combustible acabi sent el dispositiu principal de generació d'energia entraran en el disseny altres elements com bateries o supercondensadors per a emmagatzematge de càrrega. Aquests Les piles de combustible són certament molt més que curiositats de laboratori i tot i que encara necessiten de diverses millores de materials i dissenys, constitueixen una alternativa seriosa als ineficients motors de combustió, una alternativa per la qual s'interessen tant la indústria de l'automòbil com les companyies elèctriques i del sector energètic.
Com en tantes altres ocasions al llarg de la nostra evolució tecnològica, els principis científics bàsics que sustenten la nostra actual tecnologia de piles de combustible es van descobrir molt abans que les seves aplicacions fossin tan sols imaginables. En 1839, l'anglès William Grove, jurista de professió i físic de vocació havia fet públic un experiment que demostrava la possibilitat de generar corrent elèctrica a partir de la reacció electroquímica entre hidrogen i oxigen.


Dani Jiménez Carrillo