Una part del nostre cervell guarda una gran quantitat de records importants de la nostra vida. Un d’aquests records és el que utilitzaré per retornar-vos al passat, aquell on el qual gaudíeu quan ho practicàveu. Us preguntareu el que? Dons jo us contesto: L’esport.
Bé, retornem al passat, al principi dels principis, on el lligam va començar. Podem dir que va ser quan simplement et va cridar l’atenció, et va agradar perquè per la teva mirada era atractiu. L’opció intangible ja estava aconseguida i la pràctica va suposar el límit per saber que aquell era el teu esport i no cap altre. Aquell era el que es va filtrar fins arribar al teu cor deixant una marca molt important.
La constància i l’esforç van ser els grans aliats que et van acompanyar durant la teva trajectòria. En els moments alegres s’hi sumava la victòria i la perseverança. En els moments amargs abundava la tristesa, la impotència i el diàleg. Però cal destacar que en tot moment trobes amistat, esperit de superació i molta motivació.
La figura de l’entrenador és un dels suports clau en el món de l’esport. Ell/a és la persona que confia en tu més que ningú en el món, és la persona que sap del que ets capaç de fer i que t’exigeix fins al punt de treure’t capacitats que mai t’imaginaves que les tenies. L’entrenador podem considerar-lo un dels nostres tutors, la persona que està en els moments bons i comparteix les nostres alegries i en els moments dolents que el trobem per pujar-nos la moral. En el racó dels records de la nostra memòria, aquesta figura sempre la recordarem per excel•lència, per ser aquella que ens va marcar els nostre recorregut a l’esport i per ensenyar-nos moralitats que no només serveixen en l’àmbit de l’esport.
A l’hora de practicar-ho has passat hores i hores amb persones que s’han convertit en grans amics, has gaudit amb ells grans moments siguin bons o dolents. Ells t’han ensenyat la paraula companyerisme i solidaritat. En alguns moments has hagut de competir contra ells i d’altres ho heu fet junts. Són forts els sentiments que es desprenen a terreny de joc i grans els valor que s’hi reflecteixen.
L’esport et regala al llarg dels anys sensacions úniques i indescriptibles, per saber-ho has de viure-ho. Tots els que ho han viscut en primera persona saben del que estic parlant, saben el que és tenir una lesió i no poder gaudir del que més t’agrada, saben el que és veure un camí fosc del que no saps si podràs sortir i saben que la possible separació de la teva passió és imminent. És dur tenir present que la teva retirada és pròxima i no pensar en res més que l’estimació cap a un esport que et dóna satisfacció. Veure el camí final suposa la separació de la pràctica i aquella és la que més mal et fa al cor. En el moment definitiu de la separació, la nostàlgia de tants anys al costat d’ell et remouen la consciència, però desgraciadament la vida dels esportistes és curta i sempre queda veure i aconsellar als nous que comencen que se senten igual que quan vas començar.
Tots sabem que les coses bones no duren per sempre, però sempre es mantindrà en la memòria de cadascuna de les persones i que tot moment és bo per tornar-los a reviure.
Macarena Paz Maturana Quintanilla, 4rtA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario