Un dia Inoblidable per Jonathan Lorente

Un dia inoblidable!

Era molt d’hora, exactament les nou del matí, i el mòbil va sonar. Jo, sense ganes d’agafar-lo, vaig obrir una mica els ulls i vaig mirar qui era. Era un company del meu equip (C.E.Sabadell) i em va dir que el Betis, el meu equip, entrenava al camp del Sabadell a les deu i mitja del matí. Jo no m’ho creia i li vaig dir que deixes de dir tonteries. Ell, amb una veu seriosa, em va dir que vingués amb ell a veure-ho i que si volia em passava a buscar amb el cotxe del seu pare.

Vaig fer un salt del llit, em vaig treure el pijama i em vaig posar el xandall del Betis. Vaig baixar de casa amb presa i amb una il·lusió que no me la podia treure ningú. El meu amic va arribar al meu portal. Vaig ficar-me al cotxe i vam anar al camp.

Quan vam arribar hi havia molta afició del Betis, com sempre, cant i esperant al nostre equip. Els responsables del Sabadell em van dir que l’entrenament era a porta tancada, ja que jugaven aquella nit al camp del Barça i tenien que fer tàctiques prèvies al partit. Tota l’afició es va quedar muda, decebuda. No podíem veure al nostre equip entrenar. Nosaltres ens vam quedar esperant-los a que arribessin, amb esperances d’entrar una estona a l’entrenament.

A les 11 del matí, l’expedició verd-i-blanca va arribar. L’afició va explotar d’alegria i vam cantar més fort que en tot el matí. Els jugador van anar baixant de l’autocar, firmant autògrafs als aficionats que portàvem cinquanta minuts esperant-los. L’últim que va baixar del l’autocar va ser Gordillo. Li vam preguntar si podíem entrar, que ens feia molta il·lusió. Gordillo, ens va dir que no es preocupéssim i que ho intentaria. Desprès de deu minuts, va sortir un policia i ens va dir que podíem entrar, que l’entrenament era a porta oberta.

Vam entrar corrents, cantant com bogos. Ens vam seure a la tribuna de l’estadi, no vam parar de cantar i d’animar al nostre equip, ja que a la nit jugàvem contra el millor equip del món i en un camp molt difícil de guanyar, el Camp Nou. Desprès de quaranta-cinc minuts d’entrenament, els jugadors del Betis van fer un rondo i van estirar els músculs. Desprès es van apropar a nosaltres i ens van llançar samarretes. Vaig estar apunt d’agafar una samarreta, però un pare es va llançar i la va agafar abans que jo. Els jugadors es van ficar cap al túnel de vestidors i jo vaig marxar de l’estadi.

Vaig arribar a casa content, amb la samarreta firmada. Poc desprès,
em vaig preparar per anar al partit, al Camp Nou, amb la Cristina Santmartí (professora de català). Vam quedar, a les 19:30, i vam
agafar l’autocar de la Penya Barcelonista de Sabadell que ens va portar fins l’estadi del Barça. Allà va ser una festa. El Barça es va posar guanyant 2-0, però poc abans de la mitja part el Betis va retallar distàncies amb un gol de Jorge Molina. Així es va anar al descans (2-1). La
Cristina, estava contenta ja que el seu equip anava guanyant. Només començar la segona part, Santa Cruz va ficar un golàs i va empatar el partir a 2. L’afició verd-i-blanca va explotar d’alegria. La
Cristina ja es va posar dels nervis. La lliga se li escapava al Barça, al seu estadi, davant la seva afició i contra el Betis! El Barça tenia molts nervis, el minuts passaven i el resultat era de 2-2.

Com casi sempre, guanya el millor. El Barça va guanyar 4-2. Tota l’afició del Betis va corejar el nom del club, va fer un partit increïble, davant el millor equip del món i el millor Barça de la història.

Vam tornar a l’autocar de la Penya i vam posar rumb a Sabadell. Cap a les 00:15 de la nit, vam arribar. Ens vam fer una abraçada, com bones persones, i ens vam anar cada un cap a casa seva, que al dia següent teníem que anar el cole.

El futbol és només un esport. Pots ser d’un equip o d’un altre, però sempre has de respectar al rival, a la gent que sigui d’un altre equip. Aquest dia va ser un exemple.

FIWC por Jesús Nava

El “FIWC” llega a nuestra ciudad.

El torneo más importante de futbol fifa 12, se disputara en Barcelona el 17 de marzo de 2012 en el centro comercial de las arenas.

Este torneo está abierto al público para poder participar tiene cantidad de premios importantes como consolas juegos, vales de descuento, camisetas etc. Y si eres el mejor y ganas tendrás un viaje pagado para la final mundial y representar a España internacionalmente en PS3.

El FIWC se organiza para encontrar al mejor jugador del juego y para llevarse un dineral en cheque.

El torneo consta de 3 rondas:

Grupos, los participantes estarán dividíos en grupos donde se enfrentaran cara a cara por puntos y se clasificaran los dos mejores.

Grupos 2, los dos mejores participantes de cada grupo se mezclaran y saldrán otros grupos donde se clasificará el mejor de cada grupo.

Eliminatorias, Los mejores se mezclaran y se enfrentaran entre sí por un puesto en la siguiente ronda hasta llegar a la final y demostrar que son los mejores.

¿Serás tu el mejor?

Article Jonathan

Un dia inoblidable!
Era molt d’hora, exactament les nou del matí, i el mòbil va sonar. Jo, sense ganes d’agafar-lo, vaig obrir una mica els ulls i vaig mirar qui era. Era un company del meu equip (C.E.Sabadell) i em va dir que el Betis, el meu equip, entrenava al camp del Sabadell a les deu i mitja del matí. Jo no m’ho creia i li vaig dir que deixes de dir tonteries. Ell, amb una veu seriosa, em va dir que vingués amb ell a veure-ho i que si volia em passava a buscar amb el cotxe del seu pare.
Vaig fer un salt del llit, em vaig treure el pijama i em vaig posar el xandall del Betis. Vaig baixar de casa amb presa i amb una il•lusió que no me la podia treure ningú. El meu amic va arribar al meu portal. Vaig ficar-me al cotxe i vam anar al camp.
Quan vam arribar hi havia molta afició del Betis, com sempre, cant i esperant al nostre equip. Els responsables del Sabadell em van dir que l’entrenament era a porta tancada, ja que jugaven aquella nit al camp del Barça i tenien que fer tàctiques prèvies al partit. Tota l’afició es va quedar muda, decebuda. No podíem veure al nostre equip entrenar. Nosaltres ens vam quedar esperant-los a que arribessin, amb esperances d’entrar una estona a l’entrenament.
A les 11 del matí, l’expedició verd-i-blanca va arribar. L’afició va explotar d’alegria i vam cantar més fort que en tot el matí. Els jugador van anar baixant de l’autocar, firmant autògrafs als aficionats que portàvem cinquanta minuts esperant-los. L’últim que va baixar del l’autocar va ser Gordillo. Li vam preguntar si podíem entrar, que ens feia molta il•lusió. Gordillo, ens va dir que no es preocupéssim i que ho intentaria. Desprès de deu minuts, va sortir un policia i ens va dir que podíem entrar, que l’entrenament era a porta oberta.
Vam entrar corrents, cantant com bogos. Ens vam seure a la tribuna de l’estadi, no vam parar de cantar i d’animar al nostre equip, ja que a la nit jugàvem contra el millor equip del món i en un camp molt difícil de guanyar, el Camp Nou. Desprès de quaranta-cinc minuts d’entrenament, els jugadors del Betis van fer un rondo i van estirar els músculs. Desprès es van apropar a nosaltres i ens van llançar samarretes. Vaig estar apunt d’agafar una samarreta, però un pare es va llançar i la va agafar abans que jo. Els jugadors es van ficar cap al túnel de vestidors i jo vaig marxar de l’estadi.
Vaig arribar a casa content, amb la samarreta firmada. Poc desprès,
em vaig preparar per anar al partit, al Camp Nou, amb la Cristina Santmartí (professora de català). Vam quedar, a les 19:30, i vam
agafar l’autocar de la Penya Barcelonista de Sabadell que ens va portar fins l’estadi del Barça. Allà va ser una festa. El Barça es va posar guanyant 2-0, però poc abans de la mitja part el Betis va retallar distàncies amb un gol de Jorge Molina. Així es va anar al descans (2-1). La
Cristina, estava contenta ja que el seu equip anava guanyant. Només començar la segona part, Santa Cruz va ficar un golàs i va empatar el partir a 2. L’afició verd-i-blanca va explotar d’alegria. La
Cristina ja es va posar dels nervis. La lliga se li escapava al Barça, al seu estadi, davant la seva afició i contra el Betis! El Barça tenia molts nervis, el minuts passaven i el resultat era de 2-2.
Com casi sempre, guanya el millor. El Barça va guanyar 4-2. Tota l’afició del Betis va corejar el nom del club, va fer un partit increïble, davant el millor equip del món i el millor Barça de la història.
Vam tornar a l’autocar de la Penya i vam posar rumb a Sabadell. Cap a les 00:15 de la nit, vam arribar. Ens vam fer una abraçada, com bones persones, i ens vam anar cada un cap a casa seva, que al dia següent teníem que anar el cole.
El futbol és només un esport. Pots ser d’un equip o d’un altre, però sempre has de respectar al rival, a la gent que sigui d’un altre equip. Aquest dia va ser un exemple.

el tucan. article: Robert

EL TUCAN
D'entre les aus, existeixen diverses espècies que destaquen per certs atributs que li ha atorgat la mare naturalesa, podem citar com a exemple, pel seu plomatge al pavorreal, pel seu cant a la calandria i al rossinyol, però pel seu bec destacat només un el tucan, au preciosa, gairebé en perill d'extinció, atès que la seva reproducció és molt lenta i la seva depredació és rapida.

Considerat com un dels animals més vistosos de la selva americana, el tucan és un au altament sociable que es distingeix per les dimensions del seu bec, el qual ha d'aconseguir un terç de la seva longitud total. El tucan és el nom comú amb que se li coneix a aquesta espècie que forma part de la família de les ranfastidas (Ramphastos, aus trepadoras amb dits 1º. I 4º cap a enrere) i a l'ordre piciformes, s'inclouen almenys 40 espècies d'ocells del tròpic americà, compost de diversos gèneres propis de la fauna neotropical, els caràcters de la qual summament peculiars, basten per distingir-los encara a primera vista de qualssevol d'altres grups ornitilógicos. D'aquests caràcters els més notables són els de el bec, que és enorme, i no obstant això molt lleuger.
El tucán s'alimenta de fruits principalment però de sobte s'alimenten d'ous d'altres espècies i ocellets recentment sortits del cascarón.
La reproducció del tucan és de període llarg i solament consisteix de dos ous. Primer construeixen un niu amb molts passos, per això se'ls dóna el “ofici” de semi fusters. Després la femella posa els ous i els cuida fins que neixen.

Lin vs Lakers

Jeremy Lin ja representa un cas fascinant, fins i tot abans de la banca alternatives membres dels Knicks de Nova York contra els Lakers.-intèrpret de primer nord-americà de l'NBA amb descens xinès o taiwanès-graduat d'Harvard-A nòmada que han dormit al sofà en un company d'equip quan el seu germà no li podria donar allotjament a sortir.En només una setmana, la sensació de Novell ha demostrat ser més que això."És un jugador de bàsquet excel lent.""" Mai no havia vist aquest nivell de joc, "va dir els Knicks, Jared Jeffries ala-pivote."És estrany que un jugador arriba i és el líder d'un equip després de movent-se d'un costat a un altre com ha fet. "Ha inspirat que es desenvolupen millor perquè dóna tot de si mateix cada dia"."Lin va gravar més punts de la seva carrera de divendres passat amb 38 per dirigir els Knicks a la victòria per a 92-85 a la partitura de Lakers.Luego 28 i 23 al seu dos primers partits de l'NBA com titular, beat Kobe Bryant en un duel transmès per la televisió a nivell nacional, deixant ronca fans feliços a la Garden.Su de Madison Square entrenador Mike D'Antoni va quedar sense paraules.""No sé què dir,", va dir D'Antoni. "Jo mai havia vist una cosa semblant." "No és comú que algú per jugar dramàticament en quatre jocs i ningú sap qui és"."Lin es va lluir una altra vegada dissabte passat d'anotar 20 punts i resultat un tir lliure després de rebre una manca dins l'àmbit, a 4.9 segons des del final, en una victòria de 100-98 a Minnesota, la cinquena victòria directament de la Knicks.Lin és generar comparacions amb els Broncos de Denver, Tim Tebow, quarterback per la forma en què ha causat un impacte en la seva companys d'equip durant jocs i parlar sobre la seva fe"."Ha estat increïble," va dir Ricky Rubio, el novell d'espanyol de la Minnesota Timberwolves que sap el que se sent per reviure un equip amb un joc dinàmica com a propietari.Lin com el temps va ser la seva última oportunitat i potser també en la seva última parada a la NBA, quan D'Antoni li va enviar a la pista dissabte del passat cap de setmana abans de Nova Jersey. Els Knicks s'havien perdut en les dues nits anteriors de deixar la seva foja en 8-15. Una altra derrota aquella nit seria han enfonsat per sota de les xarxes en la classificació i li hauria donat força al cor demanant l'acomiadament de D'Antoni.Lin havia quedat adormit al sofà del seu company d'equip Landry camps una nit més d'hora, negant-se a llogar el seu propi apartament mentre dirigint-se a la setmana en què els Knicks ha de prendre la decisió de disparar ell o assegurar un contracte per a la resta de la temporada.

El Fusil Francotirador

El fusil de francotirador es un tipo de arma de fuego de precisión que permite el disparo a objetivos a muy larga distancia. Su utilización es habitual tanto en ejércitos como en cuerpos policiales de todo el mundo.
Un fusil de francotirador típico busca la mayor precisión posible en el disparo, para lo cual va equipado con una mira telescópica y utiliza munición específica para el arma que permita alcanzar largas distancias sin perder precisión de tiro. El término se suele utilizar para hacer referencia a cualquier arma de fuego de precisión con una mira telescópica que pueda ser utilizada contra objetivos humanos. El fusil en sí puede ser uno normal, pero al añadirle la mira telescópica se convertiría en un fusil de francotirador



El papel militar del francotirador se remonta al siglo XVIII, si bien el tipo de fusil específico de francotirador es un desarrollo mucho más reciente. Los avances tecnológicos, y en especial el de la mira telescópica, así como la mayor precisión en la fabricación de las armas modernas, permitieron a los ejércitos crear equipamientos específicos para soldados entrenados como francotiradores. Los nuevos fusiles les permitirían alcanzar con precisión objetivos a distancias mucho más mayores en comparación con los fusiles de infantería normales.

Fusiles semiautomáticos
Los fusiles semiautomáticos se emplean para tareas que requieren de una cadencia de fuego mayor que los fusiles de cerrojo, generalmente en sitios urbanos donde la visibilidad no rebasa los 400 metros, aunado al hecho de que por sus mecanismos y partes móviles, no es posible conseguir con ellos un tiro certero a más de 600 metros, siendo la excepción de la regla el fusil HK PSG-1. Ejemplos de fusiles de este tipo, además del ya mencionado, son el Dragunov SVD, el M21 SWS, el H&K MSG-90, el Walther WA 2000, entre otros.
Fusiles de recarga manual
Los fusiles de recarga manual se emplean en espacios abiertos y con una buena visibilidad, pues son los más precisos en este ámbito, ya que por sus características, como el empleo del antiguo mecanismo de repetición manual por acción de cerrojo, permiten una mejor precisión en disparos a larga distancia, superando los 800 metros y llegando a poder acertar en un blanco a 2000 metros. Su baja cadencia de fuego no permite que sean usados en espacios cerrados o en aquellos en los que la visibilidad es mala o casi nula. Ejemplos de este tipo de fusiles son el Remington 700, el AMP TS DSR-1, el Steyr SSG, el AI, etc.

Mauro Marrero.

ENSEBOLLADO DE PESCADO ecuatoria (kimberly)

Recepta de cuina equatoriana : ENSEBOLLADO DE PESCADO L'encebollado de peix o encebollado de tonyina és un dels meus sopes preferides; Té un deliciós sabor, és càlid i refrescant al mateix temps, però la preparació és molt simple i fàcil. El encebollado que es pot menjar per dinar o el sopar.
Ingredients:
2 lliures de tonyina Fresco
1 lliura xips de iuca fresc o congelada
2 cullerades aceite
2 tomàquets
ceba picados½picada
1 culleradeta de pebrot picant en tasses de molido
8 de comí de culleradetes de polvo
2 de agua
5 branquetes de cilantro
Sal a la gusto Curtido de ceba i tomàquet
Preparació:Preparar un saltat amb ceba, tomàquet, comí, pebre vermell i sal.Afegir l'aigua i les branquetes de coriandre.Afegir la tonyina quan l'aigua comença a bullir, cuini fins que la tonyina és a punt, aproximadament 15 minuts.Quan el brou és on cuinar l'aigua i estalviar-lo per cuinar iuca.Separar tonyina a rodanxes, salvar per afegir-lo més tard.Bullir el brou de tonyina i afegir la yuccas, cuinar fins que estiguin suaus.Treure el yuccas i tallar en trossos petits.Restauri el yuccas picats i les llesques de tonyina en el brou, rectificar la sal i la calor fins a punt per servir.Per servir els peixos encebollado és una bona part de bronzejat de ceba i tomàquet en la part superior de cada plat de sopa.

L’única paraula per descriure-ho és: passió.

Una part del nostre cervell guarda una gran quantitat de records importants de la nostra vida. Un d’aquests records és el que utilitzaré per retornar-vos al passat, aquell on el qual gaudíeu quan ho practicàveu. Us preguntareu el que? Dons jo us contesto: L’esport.

Bé, retornem al passat, al principi dels principis, on el lligam va començar. Podem dir que va ser quan simplement et va cridar l’atenció, et va agradar perquè per la teva mirada era atractiu. L’opció intangible ja estava aconseguida i la pràctica va suposar el límit per saber que aquell era el teu esport i no cap altre. Aquell era el que es va filtrar fins arribar al teu cor deixant una marca molt important.

La constància i l’esforç van ser els grans aliats que et van acompanyar durant la teva trajectòria. En els moments alegres s’hi sumava la victòria i la perseverança. En els moments amargs abundava la tristesa, la impotència i el diàleg. Però cal destacar que en tot moment trobes amistat, esperit de superació i molta motivació.

La figura de l’entrenador és un dels suports clau en el món de l’esport. Ell/a és la persona que confia en tu més que ningú en el món, és la persona que sap del que ets capaç de fer i que t’exigeix fins al punt de treure’t capacitats que mai t’imaginaves que les tenies. L’entrenador podem considerar-lo un dels nostres tutors, la persona que està en els moments bons i comparteix les nostres alegries i en els moments dolents que el trobem per pujar-nos la moral. En el racó dels records de la nostra memòria, aquesta figura sempre la recordarem per excel•lència, per ser aquella que ens va marcar els nostre recorregut a l’esport i per ensenyar-nos moralitats que no només serveixen en l’àmbit de l’esport.

A l’hora de practicar-ho has passat hores i hores amb persones que s’han convertit en grans amics, has gaudit amb ells grans moments siguin bons o dolents. Ells t’han ensenyat la paraula companyerisme i solidaritat. En alguns moments has hagut de competir contra ells i d’altres ho heu fet junts. Són forts els sentiments que es desprenen a terreny de joc i grans els valor que s’hi reflecteixen.

L’esport et regala al llarg dels anys sensacions úniques i indescriptibles, per saber-ho has de viure-ho. Tots els que ho han viscut en primera persona saben del que estic parlant, saben el que és tenir una lesió i no poder gaudir del que més t’agrada, saben el que és veure un camí fosc del que no saps si podràs sortir i saben que la possible separació de la teva passió és imminent. És dur tenir present que la teva retirada és pròxima i no pensar en res més que l’estimació cap a un esport que et dóna satisfacció. Veure el camí final suposa la separació de la pràctica i aquella és la que més mal et fa al cor. En el moment definitiu de la separació, la nostàlgia de tants anys al costat d’ell et remouen la consciència, però desgraciadament la vida dels esportistes és curta i sempre queda veure i aconsellar als nous que comencen que se senten igual que quan vas començar.

Tots sabem que les coses bones no duren per sempre, però sempre es mantindrà en la memòria de cadascuna de les persones i que tot moment és bo per tornar-los a reviure.

Macarena Paz Maturana Quintanilla, 4rtA.

Innovació Tecnològica: Windows 8

Un Windows renovat i reinventat a partir de les robustes característiques de velocitat i seguretat de Windows 7. Una interfície tàctil completament nova. Un nou Windows per a nous dispositius.
Així anuncia Microsoft el futur sistema operatiu en el que a hores d’ara s’està treballant. Un Windows completament nou. La companya creadora d’un dels sistemes operatius més importants i utilitzats del món torna a canviar el logo de Windows com s’ha fet amb cada versió. Aquest cop es deixa de banda el logo que semblava ser una bandera i es crea un que realment té l’aspecte d’una finestra. Per al disseny del nou logo es van tenir en compte tres punts principals: el primer punt va ser redissenyar el logo a l’estil de la “bandera Suïssa”, o sigui amb una creu al mig del quadrat. El segon punt que es va tenir en compte va ser diferenciar d’alguna manera el nou logo dels anteriors, amb un estil totalment nou. L’últim punt va ser crear un logo senzill però segur i elegant, ja que Windows 8 es basarà principalment en la personalització.
Després de ser llançada la versió per desenvolupadors (en Setembre del 2011), i la nova imatge corporativa del sistema operatiu, la novetat és la disponibilitat de la versió per a clients; una versió de prova. Un dels objectius principals és aconseguir un ecosistema on diversos equips administrats per Windows 8 (ja siguin ordinadors o altre tipus de dispositius) disposin d’una intercomunicació òptima, es a dir, que independentment del lloc on ens trobem la nostra informació pot estar disponible.
Una altra característica important es la desaparició del botó d’inici i l’aparició d’una nova interfície formada per rectangles amb informació, accessos directes, i moltes altres aplicacions, que s’adapten automàticament a la resolució de la pantalla.
Una innovació interessant de Windows 8 es la incorporació de Xbox Live Games, amb la que es busca introduir en l’entreteniment de l’usuari la famosa consola de videojocs de l’empresa.
En el procés d’ engegar i apagar, cap altra versió anterior iguala Windows 8; per dur a terme el procés d’engegar, no passa de 8 segons, i el procés d’apagar només necessita 3 segons. El nou Windows disposa d’una optimització que oferirà el màxim rendiment.
De moment només es disposa de la versió de prova per a clients. Encara no hi ha una data fixa però es calcula que la versió oficial sortirà als mercats a finals d’aquest any.


Felix Moraru 4t A

LES MILLORS FESTES D’EQUADOR LA TRONCAL (Lady)

Els nens i joves de les escoles i col • legis de la ciutat demostren el seu civisme i gallardia en tots els anys les festes com la desfilada cívic, eleccions de candidates a reines de cadascuna de les cuidades, nadal, any nou, carnavals .. etc.
Desfilada cívic: Tot el públic que es va donar cita al llarg de l'Av 25 d’agost va poder gaudir el pas Gallardo dels alumnes, vestits amb els seus vestits i tocant els seus respectius instruments.
El col • legi Sant Gabriel i la seva secció primària Luis González Donoso, com cada any, es van destacar pel seu ordre, civisme i gallardia. L'atracció del públic van ser els cachiporrers que amb les seves acrobàcies van arrencar més d'un aplaudiment dels presents.
Elecció de reina: A la pista La Cecilia es va desenvolupar l'esdeveniment galant d'elecció i coronació de la reina de la Troncal, la corona es lliuro a la guanyadora corresponent. Cada any trien unes quantes noies de cada barri i una d'elles és la més botada pel públic, l'escollida per representar la seva ciutat.
Nadal: Cada 25 de desembre el govern ajuda a la comunitat a lliurar unes bosses de caramels i joguines a tots els nens de cada barri. Allí el nadal es festejant amb molta alegria amb molt d'amor als seus éssers estimats.
Any nou: És un ninot que representa bàsicament l'any que acaba, elaborat amb roba vella, cartró o paper, farcit de palla o aserrin i amb freqüència amb artefactes pirotècnics, per ser cremat a la mitjanit del 31 de desembre en un gran nombre de països llatinoamericans, des de Mèxic fins Uruguai encara que el costum està més arrelada des del punt de vista popular a Equador, Colòmbia i algunes regions de Veneçuela.

Iniesta posa veu al Pirata Albino en la pel•lícula "Pirates"

Iniesta deixa el futbol per posar veu al cinema

El futbolista del Barcelona interpretarà la veu del Pirata Albino a la pel.lícula que s'estrenarà el proper 29 de juny
La nova gran producció dels estudis A ardman, que compta en la seva versió original compta amb les veus de, entre d'altres, Hugh Grant, Imelda Staunton o Martin Freeman.
La versió en castellà compta amb una col • laboració molt especial, ja que per primera vegada en la seva carrera professional, Andrés Iniesta cedeix la seva veu a un dels protagonistes, conegut com el Pirata Albino.



Aquest personatge tímid i lleial als seus companys, farà el que li demanin perquè el seu capità aconsegueixi el seu gran somni: Guanyar el premi de Pirata de l'Any.
Iniesta comenta que aquesta ha estat una experiència molt especial per a ell, ja que com a pare recent, li fa molta il•lusió pensar que la seva filla en el futur li pugui «reconèixer en una pel•lícula d'animació.

Maltractament animal

En aquesta redacció parlarem del maltractament animal, una de les coses que la gent segueix fent i que tindrem que posar fi. Explicarem de que tracta.

Maltractament animal és la violència que fan als animal, desde donar-li coses alcohòliques a matar-los a cops. Parlarem de tot tipus d’animals per exemple els porcs, ovelles, cavalls, vaques, etc. En el seu transport pateixen d’hidratació i de fam, també pateixen psicològicament al estar sense espai, alguns d’aquest animals moren en el transport per deshidratació i per fer milions de quilometres sense res de menjar. Als porcs li donen de menjar a les granges fins als 100 quilos que això poden ser 150 dies (6 mesos).

Els animals en extinció per exemple la tonyina vermella les pesquen il·legalment i extremadament agressiva, només sobrevivien 10 anys. El linx ibèric només queden 220 en tot el món. Les principals amenaces són: la caça il·legal, l’alteració i la reducció del seu habitat, atropellament descontrolat en carreteres i l’ús de verí. L’Os pardo únicament sobrevivien 10 exemplars en perill greu a la zona dels Pirineus. La principal amenaça: L’ús de verí i la destrucció de l’hàbitat per construir carreteres o pistes d’esquí. Maltractament d’animals domèstics: Milions d’animals domèstic moren al dia per els seus amos, gossos lligats al cotxe i arrossegar-los durant kilòmetres, cadells cremats vius, llebrers penjats per no caçar bé, gossos glopejats fins la mort. Les baralles de gossos es semblant a una tortura, són endiastrats per els amos, només poden durar 5 baralles, tot i que siguin els guanyadors , 10 baralles com a màxim. També les gallines passa ho mateix, qui l’amo realitzi aquestes baralles els pot posar a judici per il·legalment.

Per finalitzar tenim que estar junts contra aquest maltractament, i poder aconseguir el respecte d’aquets animals.

Noves energies

Imaginem-nos una gran avinguda d'una gran ciutat, posem una Gran Via qualsevol, plena de tràfic humà, com sempre; transitada per multitud de cotxes, com de costum. Però fem un esforç mes i intentem imaginar-la sense el estrident fum dels tubs d'escapament ni el pudent soroll de motors o motos. ¿Impossible?. La veritat és que els humans som tan adaptables a entorns hostils, que fins i tot ens costa un bon esforç desfer d'hàbits que sabem nocius. Però el transport sense soroll i sense contaminació és possible.
Fa just cent anys, a principis del segle XX es respirava a l’ambient grans avanços científics o tecnològics. Màquines voladores i missatges telegràfics sense fils competien per algunes de les primeres pàgines dels diaris de l'època, augurant un segle de desenvolupament revolucionari en els transports i les comunicacions No obstant això, mentre això passava, la major part de les cases seguien il•luminant les seves nits cremant combustibles; gas, llums d'oli o quinqués d'oli. I no és que no existissin alternatives. El químic i inventor britànic Joseph W. Swan el 1878, i l'emprenedor nord-americà Thomas A. Edison el 1879 ja havien presentat en societat diferents dissenys millorats de bombetes amb filament de carboni incandescent. Però vint o trenta anys després aquests invents moderns seguien sent curiositats a l'abast de molt pocs. Haurien de generalitzar la producció i distribució d'electricitat i perfeccionar encara més els dissenys d'aquelles primitives bombetes (finalment amb filament de tungstè) perquè acabessin arribant a la categoria d’invent quotidià.
Però quan finalment les llums elèctriques incandescents van substituir les llums d’oli de combustible, les cases es van tornar més brillants, més netes i més segures. Al principi només les famílies més acomodades podien permetre el luxe, però a mesura que va créixer la demanda i va abaixar el preu, més i més gent es va poder permetre la seva pròpia llum elèctrica. I no és que l'antiga tecnologia s'hagués esgotat; seguia havent carbó en abundància per produir gas i il•luminar les cases, però la tecnologia “neta” havia guanyat la partida.
A principis d'aquest nou segle XXI, les tecnologies de combustió i tecnologies netes s'ha traslladat al carrer. Noranta anys de producció en sèrie d'automòbils de combustió amb xemeneia incorporada ens han deixat enganxats al transport ràpid individual, però estem començant a sentir la ressaca de la contaminació del nostre aire i les nostres aigües.
I no obstant això existeixen tecnologies alternatives per acabar d'implantar cotxes elèctrics, respirables i silenciosos, als nostres carrers. Les piles de combustible o les bateries recarregables són algunes de les més prometedores. Ambdues es basen en reactors electroquímics en els quals l'energia química es converteix directament en electricitat. La diferència és que en les bateries recarregables és l'energia química dels materials que formen els elèctrodes la que es converteix en electricitat i, un cop aquesta energia s'esgota, necessiten un procés de recàrrega que regenera l'energia química a partir d'electricitat. En les piles de combustible però l'energia química prové d'un combustible que s'alimenta des de l'exterior del reactor.

Després d'una etapa inicial d'avaluació d'ambdues tecnologies per a aplicació en tracció elèctrica de vehicles, les piles de combustible semblen estar guanyant la partida, encara que convé recordar que en el camp de la innovació tecnològica no sobra ningú i que diversos dispositius i tecnologies cobreixen necessitats complementàries. En el cas d'un cotxe elèctric per exemple, tot i que la pila de combustible acabi sent el dispositiu principal de generació d'energia entraran en el disseny altres elements com bateries o supercondensadors per a emmagatzematge de càrrega. Aquests Les piles de combustible són certament molt més que curiositats de laboratori i tot i que encara necessiten de diverses millores de materials i dissenys, constitueixen una alternativa seriosa als ineficients motors de combustió, una alternativa per la qual s'interessen tant la indústria de l'automòbil com les companyies elèctriques i del sector energètic.
Com en tantes altres ocasions al llarg de la nostra evolució tecnològica, els principis científics bàsics que sustenten la nostra actual tecnologia de piles de combustible es van descobrir molt abans que les seves aplicacions fossin tan sols imaginables. En 1839, l'anglès William Grove, jurista de professió i físic de vocació havia fet públic un experiment que demostrava la possibilitat de generar corrent elèctrica a partir de la reacció electroquímica entre hidrogen i oxigen.


Dani Jiménez Carrillo