Un dia inoblidable!
Era molt d’hora, exactament les nou del matí, i el mòbil va sonar. Jo, sense ganes d’agafar-lo, vaig obrir una mica els ulls i vaig mirar qui era. Era un company del meu equip (C.E.Sabadell) i em va dir que el Betis, el meu equip, entrenava al camp del Sabadell a les deu i mitja del matí. Jo no m’ho creia i li vaig dir que deixes de dir tonteries. Ell, amb una veu seriosa, em va dir que vingués amb ell a veure-ho i que si volia em passava a buscar amb el cotxe del seu pare.
Vaig fer un salt del llit, em vaig treure el pijama i em vaig posar el xandall del Betis. Vaig baixar de casa amb presa i amb una il•lusió que no me la podia treure ningú. El meu amic va arribar al meu portal. Vaig ficar-me al cotxe i vam anar al camp.
Quan vam arribar hi havia molta afició del Betis, com sempre, cant i esperant al nostre equip. Els responsables del Sabadell em van dir que l’entrenament era a porta tancada, ja que jugaven aquella nit al camp del Barça i tenien que fer tàctiques prèvies al partit. Tota l’afició es va quedar muda, decebuda. No podíem veure al nostre equip entrenar. Nosaltres ens vam quedar esperant-los a que arribessin, amb esperances d’entrar una estona a l’entrenament.
A les 11 del matí, l’expedició verd-i-blanca va arribar. L’afició va explotar d’alegria i vam cantar més fort que en tot el matí. Els jugador van anar baixant de l’autocar, firmant autògrafs als aficionats que portàvem cinquanta minuts esperant-los. L’últim que va baixar del l’autocar va ser Gordillo. Li vam preguntar si podíem entrar, que ens feia molta il•lusió. Gordillo, ens va dir que no es preocupéssim i que ho intentaria. Desprès de deu minuts, va sortir un policia i ens va dir que podíem entrar, que l’entrenament era a porta oberta.
Vam entrar corrents, cantant com bogos. Ens vam seure a la tribuna de l’estadi, no vam parar de cantar i d’animar al nostre equip, ja que a la nit jugàvem contra el millor equip del món i en un camp molt difícil de guanyar, el Camp Nou. Desprès de quaranta-cinc minuts d’entrenament, els jugadors del Betis van fer un rondo i van estirar els músculs. Desprès es van apropar a nosaltres i ens van llançar samarretes. Vaig estar apunt d’agafar una samarreta, però un pare es va llançar i la va agafar abans que jo. Els jugadors es van ficar cap al túnel de vestidors i jo vaig marxar de l’estadi.
Vaig arribar a casa content, amb la samarreta firmada. Poc desprès,
em vaig preparar per anar al partit, al Camp Nou, amb la Cristina Santmartí (professora de català). Vam quedar, a les 19:30, i vam
agafar l’autocar de la Penya Barcelonista de Sabadell que ens va portar fins l’estadi del Barça. Allà va ser una festa. El Barça es va posar guanyant 2-0, però poc abans de la mitja part el Betis va retallar distàncies amb un gol de Jorge Molina. Així es va anar al descans (2-1). La
Cristina, estava contenta ja que el seu equip anava guanyant. Només començar la segona part, Santa Cruz va ficar un golàs i va empatar el partir a 2. L’afició verd-i-blanca va explotar d’alegria. La
Cristina ja es va posar dels nervis. La lliga se li escapava al Barça, al seu estadi, davant la seva afició i contra el Betis! El Barça tenia molts nervis, el minuts passaven i el resultat era de 2-2.
Com casi sempre, guanya el millor. El Barça va guanyar 4-2. Tota l’afició del Betis va corejar el nom del club, va fer un partit increïble, davant el millor equip del món i el millor Barça de la història.
Vam tornar a l’autocar de la Penya i vam posar rumb a Sabadell. Cap a les 00:15 de la nit, vam arribar. Ens vam fer una abraçada, com bones persones, i ens vam anar cada un cap a casa seva, que al dia següent teníem que anar el cole.
El futbol és només un esport. Pots ser d’un equip o d’un altre, però sempre has de respectar al rival, a la gent que sigui d’un altre equip. Aquest dia va ser un exemple.
jueves, 8 de marzo de 2012
el tucan. article: Robert

EL TUCAN
D'entre les aus, existeixen diverses espècies que destaquen per certs atributs que li ha atorgat la mare naturalesa, podem citar com a exemple, pel seu plomatge al pavorreal, pel seu cant a la calandria i al rossinyol, però pel seu bec destacat només un el tucan, au preciosa, gairebé en perill d'extinció, atès que la seva reproducció és molt lenta i la seva depredació és rapida.
Considerat com un dels animals més vistosos de la selva americana, el tucan és un au altament sociable que es distingeix per les dimensions del seu bec, el qual ha d'aconseguir un terç de la seva longitud total. El tucan és el nom comú amb que se li coneix a aquesta espècie que forma part de la família de les ranfastidas (Ramphastos, aus trepadoras amb dits 1º. I 4º cap a enrere) i a l'ordre piciformes, s'inclouen almenys 40 espècies d'ocells del tròpic americà, compost de diversos gèneres propis de la fauna neotropical, els caràcters de la qual summament peculiars, basten per distingir-los encara a primera vista de qualssevol d'altres grups ornitilógicos. D'aquests caràcters els més notables són els de el bec, que és enorme, i no obstant això molt lleuger.
El tucán s'alimenta de fruits principalment però de sobte s'alimenten d'ous d'altres espècies i ocellets recentment sortits del cascarón.
La reproducció del tucan és de període llarg i solament consisteix de dos ous. Primer construeixen un niu amb molts passos, per això se'ls dóna el “ofici” de semi fusters. Després la femella posa els ous i els cuida fins que neixen.
Lin vs Lakers

Jeremy Lin ja representa un cas fascinant, fins i tot abans de la banca alternatives membres dels Knicks de Nova York contra els Lakers.-intèrpret de primer nord-americà de l'NBA amb descens xinès o taiwanès-graduat d'Harvard-A nòmada que han dormit al sofà en un company d'equip quan el seu germà no li podria donar allotjament a sortir.En només una setmana, la sensació de Novell ha demostrat ser més que això."És un jugador de bàsquet excel lent.""" Mai no havia vist aquest nivell de joc, "va dir els Knicks, Jared Jeffries ala-pivote."És estrany que un jugador arriba i és el líder d'un equip després de movent-se d'un costat a un altre com ha fet. "Ha inspirat que es desenvolupen millor perquè dóna tot de si mateix cada dia"."Lin va gravar més punts de la seva carrera de divendres passat amb 38 per dirigir els Knicks a la victòria per a 92-85 a la partitura de Lakers.Luego 28 i 23 al seu dos primers partits de l'NBA com titular, beat Kobe Bryant en un duel transmès per la televisió a nivell nacional, deixant ronca fans feliços a la Garden.Su de Madison Square entrenador Mike D'Antoni va quedar sense paraules.""No sé què dir,", va dir D'Antoni. "Jo mai havia vist una cosa semblant." "No és comú que algú per jugar dramàticament en quatre jocs i ningú sap qui és"."Lin es va lluir una altra vegada dissabte passat d'anotar 20 punts i resultat un tir lliure després de rebre una manca dins l'àmbit, a 4.9 segons des del final, en una victòria de 100-98 a Minnesota, la cinquena victòria directament de la Knicks.Lin és generar comparacions amb els Broncos de Denver, Tim Tebow, quarterback per la forma en què ha causat un impacte en la seva companys d'equip durant jocs i parlar sobre la seva fe"."Ha estat increïble," va dir Ricky Rubio, el novell d'espanyol de la Minnesota Timberwolves que sap el que se sent per reviure un equip amb un joc dinàmica com a propietari.Lin com el temps va ser la seva última oportunitat i potser també en la seva última parada a la NBA, quan D'Antoni li va enviar a la pista dissabte del passat cap de setmana abans de Nova Jersey. Els Knicks s'havien perdut en les dues nits anteriors de deixar la seva foja en 8-15. Una altra derrota aquella nit seria han enfonsat per sota de les xarxes en la classificació i li hauria donat força al cor demanant l'acomiadament de D'Antoni.Lin havia quedat adormit al sofà del seu company d'equip Landry camps una nit més d'hora, negant-se a llogar el seu propi apartament mentre dirigint-se a la setmana en què els Knicks ha de prendre la decisió de disparar ell o assegurar un contracte per a la resta de la temporada.
miércoles, 7 de marzo de 2012
El Fusil Francotirador
El fusil de francotirador es un tipo de arma de fuego de precisión que permite el disparo a objetivos a muy larga distancia. Su utilización es habitual tanto en ejércitos como en cuerpos policiales de todo el mundo.
Un fusil de francotirador típico busca la mayor precisión posible en el disparo, para lo cual va equipado con una mira telescópica y utiliza munición específica para el arma que permita alcanzar largas distancias sin perder precisión de tiro. El término se suele utilizar para hacer referencia a cualquier arma de fuego de precisión con una mira telescópica que pueda ser utilizada contra objetivos humanos. El fusil en sí puede ser uno normal, pero al añadirle la mira telescópica se convertiría en un fusil de francotirador
El papel militar del francotirador se remonta al siglo XVIII, si bien el tipo de fusil específico de francotirador es un desarrollo mucho más reciente. Los avances tecnológicos, y en especial el de la mira telescópica, así como la mayor precisión en la fabricación de las armas modernas, permitieron a los ejércitos crear equipamientos específicos para soldados entrenados como francotiradores. Los nuevos fusiles les permitirían alcanzar con precisión objetivos a distancias mucho más mayores en comparación con los fusiles de infantería normales.
Fusiles semiautomáticos
Los fusiles semiautomáticos se emplean para tareas que requieren de una cadencia de fuego mayor que los fusiles de cerrojo, generalmente en sitios urbanos donde la visibilidad no rebasa los 400 metros, aunado al hecho de que por sus mecanismos y partes móviles, no es posible conseguir con ellos un tiro certero a más de 600 metros, siendo la excepción de la regla el fusil HK PSG-1. Ejemplos de fusiles de este tipo, además del ya mencionado, son el Dragunov SVD, el M21 SWS, el H&K MSG-90, el Walther WA 2000, entre otros.
Fusiles de recarga manual
Los fusiles de recarga manual se emplean en espacios abiertos y con una buena visibilidad, pues son los más precisos en este ámbito, ya que por sus características, como el empleo del antiguo mecanismo de repetición manual por acción de cerrojo, permiten una mejor precisión en disparos a larga distancia, superando los 800 metros y llegando a poder acertar en un blanco a 2000 metros. Su baja cadencia de fuego no permite que sean usados en espacios cerrados o en aquellos en los que la visibilidad es mala o casi nula. Ejemplos de este tipo de fusiles son el Remington 700, el AMP TS DSR-1, el Steyr SSG, el AI, etc.
Mauro Marrero.
Un fusil de francotirador típico busca la mayor precisión posible en el disparo, para lo cual va equipado con una mira telescópica y utiliza munición específica para el arma que permita alcanzar largas distancias sin perder precisión de tiro. El término se suele utilizar para hacer referencia a cualquier arma de fuego de precisión con una mira telescópica que pueda ser utilizada contra objetivos humanos. El fusil en sí puede ser uno normal, pero al añadirle la mira telescópica se convertiría en un fusil de francotirador
El papel militar del francotirador se remonta al siglo XVIII, si bien el tipo de fusil específico de francotirador es un desarrollo mucho más reciente. Los avances tecnológicos, y en especial el de la mira telescópica, así como la mayor precisión en la fabricación de las armas modernas, permitieron a los ejércitos crear equipamientos específicos para soldados entrenados como francotiradores. Los nuevos fusiles les permitirían alcanzar con precisión objetivos a distancias mucho más mayores en comparación con los fusiles de infantería normales.
Fusiles semiautomáticos
Los fusiles semiautomáticos se emplean para tareas que requieren de una cadencia de fuego mayor que los fusiles de cerrojo, generalmente en sitios urbanos donde la visibilidad no rebasa los 400 metros, aunado al hecho de que por sus mecanismos y partes móviles, no es posible conseguir con ellos un tiro certero a más de 600 metros, siendo la excepción de la regla el fusil HK PSG-1. Ejemplos de fusiles de este tipo, además del ya mencionado, son el Dragunov SVD, el M21 SWS, el H&K MSG-90, el Walther WA 2000, entre otros.
Fusiles de recarga manual
Los fusiles de recarga manual se emplean en espacios abiertos y con una buena visibilidad, pues son los más precisos en este ámbito, ya que por sus características, como el empleo del antiguo mecanismo de repetición manual por acción de cerrojo, permiten una mejor precisión en disparos a larga distancia, superando los 800 metros y llegando a poder acertar en un blanco a 2000 metros. Su baja cadencia de fuego no permite que sean usados en espacios cerrados o en aquellos en los que la visibilidad es mala o casi nula. Ejemplos de este tipo de fusiles son el Remington 700, el AMP TS DSR-1, el Steyr SSG, el AI, etc.
Mauro Marrero.
ENSEBOLLADO DE PESCADO ecuatoria (kimberly)
Recepta de cuina equatoriana : ENSEBOLLADO DE PESCADO L'encebollado de peix o encebollado de tonyina és un dels meus sopes preferides; Té un deliciós sabor, és càlid i refrescant al mateix temps, però la preparació és molt simple i fàcil. El encebollado que es pot menjar per dinar o el sopar.
Ingredients:
2 lliures de tonyina Fresco
1 lliura xips de iuca fresc o congelada
2 cullerades aceite
2 tomàquets
ceba picados½picada
1 culleradeta de pebrot picant en tasses de molido
8 de comí de culleradetes de polvo
2 de agua
5 branquetes de cilantro
Sal a la gusto Curtido de ceba i tomàquet
Preparació:Preparar un saltat amb ceba, tomàquet, comí, pebre vermell i sal.Afegir l'aigua i les branquetes de coriandre.Afegir la tonyina quan l'aigua comença a bullir, cuini fins que la tonyina és a punt, aproximadament 15 minuts.Quan el brou és on cuinar l'aigua i estalviar-lo per cuinar iuca.Separar tonyina a rodanxes, salvar per afegir-lo més tard.Bullir el brou de tonyina i afegir la yuccas, cuinar fins que estiguin suaus.Treure el yuccas i tallar en trossos petits.Restauri el yuccas picats i les llesques de tonyina en el brou, rectificar la sal i la calor fins a punt per servir.Per servir els peixos encebollado és una bona part de bronzejat de ceba i tomàquet en la part superior de cada plat de sopa.
L’única paraula per descriure-ho és: passió.

Una part del nostre cervell guarda una gran quantitat de records importants de la nostra vida. Un d’aquests records és el que utilitzaré per retornar-vos al passat, aquell on el qual gaudíeu quan ho practicàveu. Us preguntareu el que? Dons jo us contesto: L’esport.
Bé, retornem al passat, al principi dels principis, on el lligam va començar. Podem dir que va ser quan simplement et va cridar l’atenció, et va agradar perquè per la teva mirada era atractiu. L’opció intangible ja estava aconseguida i la pràctica va suposar el límit per saber que aquell era el teu esport i no cap altre. Aquell era el que es va filtrar fins arribar al teu cor deixant una marca molt important.
La constància i l’esforç van ser els grans aliats que et van acompanyar durant la teva trajectòria. En els moments alegres s’hi sumava la victòria i la perseverança. En els moments amargs abundava la tristesa, la impotència i el diàleg. Però cal destacar que en tot moment trobes amistat, esperit de superació i molta motivació.
La figura de l’entrenador és un dels suports clau en el món de l’esport. Ell/a és la persona que confia en tu més que ningú en el món, és la persona que sap del que ets capaç de fer i que t’exigeix fins al punt de treure’t capacitats que mai t’imaginaves que les tenies. L’entrenador podem considerar-lo un dels nostres tutors, la persona que està en els moments bons i comparteix les nostres alegries i en els moments dolents que el trobem per pujar-nos la moral. En el racó dels records de la nostra memòria, aquesta figura sempre la recordarem per excel•lència, per ser aquella que ens va marcar els nostre recorregut a l’esport i per ensenyar-nos moralitats que no només serveixen en l’àmbit de l’esport.
A l’hora de practicar-ho has passat hores i hores amb persones que s’han convertit en grans amics, has gaudit amb ells grans moments siguin bons o dolents. Ells t’han ensenyat la paraula companyerisme i solidaritat. En alguns moments has hagut de competir contra ells i d’altres ho heu fet junts. Són forts els sentiments que es desprenen a terreny de joc i grans els valor que s’hi reflecteixen.
L’esport et regala al llarg dels anys sensacions úniques i indescriptibles, per saber-ho has de viure-ho. Tots els que ho han viscut en primera persona saben del que estic parlant, saben el que és tenir una lesió i no poder gaudir del que més t’agrada, saben el que és veure un camí fosc del que no saps si podràs sortir i saben que la possible separació de la teva passió és imminent. És dur tenir present que la teva retirada és pròxima i no pensar en res més que l’estimació cap a un esport que et dóna satisfacció. Veure el camí final suposa la separació de la pràctica i aquella és la que més mal et fa al cor. En el moment definitiu de la separació, la nostàlgia de tants anys al costat d’ell et remouen la consciència, però desgraciadament la vida dels esportistes és curta i sempre queda veure i aconsellar als nous que comencen que se senten igual que quan vas començar.
Tots sabem que les coses bones no duren per sempre, però sempre es mantindrà en la memòria de cadascuna de les persones i que tot moment és bo per tornar-los a reviure.
Macarena Paz Maturana Quintanilla, 4rtA.

Innovació Tecnològica: Windows 8
Un Windows renovat i reinventat a partir de les robustes característiques de velocitat i seguretat de Windows 7. Una interfície tàctil completament nova. Un nou Windows per a nous dispositius.
Així anuncia Microsoft el futur sistema operatiu en el que a hores d’ara s’està treballant. Un Windows completament nou. La companya creadora d’un dels sistemes operatius més importants i utilitzats del món torna a canviar el logo de Windows com s’ha fet amb cada versió. Aquest cop es deixa de banda el logo que semblava ser una bandera i es crea un que realment té l’aspecte d’una finestra. Per al disseny del nou logo es van tenir en compte tres punts principals: el primer punt va ser redissenyar el logo a l’estil de la “bandera Suïssa”, o sigui amb una creu al mig del quadrat. El segon punt que es va tenir en compte va ser diferenciar d’alguna manera el nou logo dels anteriors, amb un estil totalment nou. L’últim punt va ser crear un logo senzill però segur i elegant, ja que Windows 8 es basarà principalment en la personalització.
Després de ser llançada la versió per desenvolupadors (en Setembre del 2011), i la nova imatge corporativa del sistema operatiu, la novetat és la disponibilitat de la versió per a clients; una versió de prova. Un dels objectius principals és aconseguir un ecosistema on diversos equips administrats per Windows 8 (ja siguin ordinadors o altre tipus de dispositius) disposin d’una intercomunicació òptima, es a dir, que independentment del lloc on ens trobem la nostra informació pot estar disponible.
Una altra característica important es la desaparició del botó d’inici i l’aparició d’una nova interfície formada per rectangles amb informació, accessos directes, i moltes altres aplicacions, que s’adapten automàticament a la resolució de la pantalla.
Una innovació interessant de Windows 8 es la incorporació de Xbox Live Games, amb la que es busca introduir en l’entreteniment de l’usuari la famosa consola de videojocs de l’empresa.
En el procés d’ engegar i apagar, cap altra versió anterior iguala Windows 8; per dur a terme el procés d’engegar, no passa de 8 segons, i el procés d’apagar només necessita 3 segons. El nou Windows disposa d’una optimització que oferirà el màxim rendiment.
De moment només es disposa de la versió de prova per a clients. Encara no hi ha una data fixa però es calcula que la versió oficial sortirà als mercats a finals d’aquest any.
Felix Moraru 4t A
Suscribirse a:
Entradas (Atom)